Bé, aquí algunes de les pel·lícules que recomano:
The Road. 2009. Director: John Hillcoat
Tracta el tema de la fi del món. En algun moment d'un futur fosc i desolador, la terra es va destruint i tan sols queden algunes persones que es debaten entre el terror i la supervivència. Els protagonistes són un pare (increïble Vigo Mortenssen) i el seu fill, que es dirigeixen al mar a la recerca (un pel naïf) d'alguna mena de final o d'obertura a un altre món. El missatge principal és clar: som bons o dolents, quan tan sols ens queda l'instint de supervivència i ens hem tret de sobre tot allò que ens feia més o menys humans? En aquest sentit el guió pot semblar una mica massa maniqueic, però si més no la pel·lícula serveix per plantejar-se la qüestió i per passar una estona entretinguda (encara que, aviso, alguns la troben avorrida).
Fish Tank. 2009. Directora: Andrea Arnold
Pel·lícula anglesa que tracta la vida d'una adolescent en un barri marginal de Londres. Atmosfera realista i crua com la vida mateixa. Una mare que té les filles abandonades, un amant pedofil, violència verbal i física i cap sortida. Tan sols consola la protagonista el fet de ballar Hip-hop, com a forma d'evadir-se del món que li ha tocat viure. La pel·lícula és llarga, però a mi se'm va passar el temps volant. He llegit en alguna crítica que el fet que cap personatge es guanyi la nostra empatia (ja que cap d'ells té "un bon fons") fa que sigui poc creïble. Però jo poso en dubte aquesta afirmació. Diria que aquest fet aconsegueix que no hi hagi cap concessió a la llagrimeta ensucrada i això, per a una servidora, és d'agrair.
Sherry Baby. 2006. Directora: Laurie Collyer
Pel·li indie donde las haya. Una jove inadaptada i "yonkie" torna de la seva estada a la presó durant cinc anys. I intenta recuperar la seva filla (una adorable nena, l'actriu Ryan Simpkins, que segur que donarà molt a parlar), que viu a casa del seu germà juntament amb la cunyada. A poc a poc anem descobrint quin camí l'ha dut a ser on és i totes les dificultats amb què es troba. Immesurable l'actriu Maggie Gyllenhaal, en el paper protagonista. Ritme i tractament dels personatges interessant. Molt recomanable.
Surveillance, en versió alemanya "Unter Kontrolle". 2008. Jennifer Chambers Lynch
No deu ser fàcil ser la filla de David Lynch. El primer que crida l'atenció quan veus la caràtula de la pel·lícula és que el nom del productor (David Lynch) apareix en lletres més visibles que el de la directora. Significatiu? No ho sé, però és inevitable en algun moment fixar-se en la influència de Lynch en la seva filla: carreteres solitàries, policies "tontos", personatges que tenen dobles vides i de seguida et ve al cap el nom "Twin Peaks"! He llegit moltes crítiques dolentes a aquest film: que si violència gratuïta, que si ritme lent a partir de la segona meitat... Però per a mi és una bona pel·lícula: et mantens despert/a parant atenció als fets, és un thriller amb voluntat de paròdia (o almenys a mi m'ho sembla) i gens previsible. Avís, però: no apta per a ànimes massa sensibles.
Cinema non-stop!!
